PROJECTE MILLORA: ELS RACONS COMPARTITS

Projecte de millora presentació. from jessmenorca

Aquest és el projecte de millora que hem fet a Margalida Florit, els racons compartits. Està fet i dissenyat amb na Jessica Febrer, esperam que sigui del vostre agrado.

VALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES ASSOLIDES I DEL BLOG

Ja han passat quatre mesos des de, per primera vegada, vaig investigar quines eren les meves competències. Mai havia tocat el tema de les competències, i sincerament, se’m va fer molt difícil esbrinar quines tenia i quines no.

Després de quatre mesos, puc dir que estic molt contenta per, sobretot, haver adquirit una competència que abans no tenia. Era una persona que li costava molt reflexionar, i encara me costa, però he de dir, que de cada cop em costa menys.

Sé que és una feina difícil, i que amb quatre mesos no la canviaré tot d’una, per això, m’he proposat, seguir endavant per arribar a assolir totalment la competència de reflexionar.

I com ho faré? Probablement, la millor manera, serà a partir del blog, ja que, gràcies a ell, he aconseguit expressar-me millor i poder reflexionar sobre les coses una mica més.

Aquesta assignatura, m’ha aportat moltes coses, entre altres a reflexionar sobre la meva feina, sobre les bones pràctiques i les que no ho són, sobre si la feina que jo faig és correcta o no, sobre si l’escola on faig pràctiques és una bona escola, si és innovadora,...

I en quant al blog, ha estat una eina que no havia emprat mai, però que gràcies a ella he “madurat” professionalment xerrant, i que com he dit abans, vull seguir-lo per aprendre una mica més a reflexionar millor.

COMPETÈNCIES:

2.1: a partir d’aquesta pràctica he pogut identificar, una altra vegada, quins són els meus punts forts i quins són els meus punts febles en quant a les competències.

2.3: com ja he dit, m’he proposat un objectiu a partir d’aquesta pràctica, seguir endavant amb el blog per una millor reflexió futura.

RESUM CLASSE DIA 16 DE MAIG

PROJECTES DE MILLORA I DOCUMENTALS:

Després d’haver vist alguns dels projectes de millora i documentals em criden l’atenció sobretot dos, un de cada.

L’hort escolar de les meves companyes de Menorca. Ja que, personalment, el quadrimestre passat, vàrem estar treballant aquest tema a l’assignatura de matemàtiques, es deia Les matemàtiques i l’hort escolar. A partir de jo fer aquest treball te’n adones dels múltiples aprenentatges que pot donar l’hort als infants.

Elles han fet que participin tots els infants, i també conjuntament, d’aquesta manera sempre s’amplia una mica més el camp d’aprenentatge.

Sé que no són les úniques que fan aquest projecte de millora, però aquest, i la manera de fer feina és un dels que més m’ha agradat.

L’altre que m’ha agradat més, és el documental de les meves companyes de Mallorca, sobre el canvi de bolquers, encara què, crec que no voldria estar en la seva situació.

Haver d’analitzar tot allò que fan les mestres, o la manera en que ho fan, penso que no ha de ser fàcil per les practicants, ja que, a vegades, poden ser mal interpretades per segons qui. Encara que hem de tenir en compte, que, o almanco és lo que jo he entès, és una proposta de l’escola.

En general, però, tots estan molt bé, i penso que darrera tots els projectes hi ha molta feina.

4.2 A partir d’aquesta pràctica, he pogut comparar tot allò que es fa dins l’aula, amb tot allò que es fa a altres centres o que fan altres docents.

5.1 En aquesta pràctica he pogut reflexionar sobre els projectes de millora i documentals dels meus companys.

RECERCA EN XARXA DE PLANS DE MILLORA DE L’ETAPA 0-3

http://www.slideshare.net/colorines1/projecte-de-millora-joguines-reciclades

Després de cercar durant una bona estona plans de millora he trobat aquest pla de millora, que ens explica com algunes joguines velles poden ser reciclades.

O fer joguines amb material reciclat.

A vegades, els infants tenen tantes joguines que no els aprofiten, i quasi no juguen amb elles, per això, és important, conscienciar als infants de la importància que tenen les coses i que aprenguin a valorar-los.

Per això, penso, que les joguines reciclades, poden inculcar valors que les altres joguines no poden. I d’aquesta manera l’infant seria més conscient i, crec, que això duria a un millor desenvolupament de l’infant.

Crec que és un bon pla de millora a seguir per a totes les escoles, tant de 0-3 com més majors.

COMPETÈNCIES:

1.1: A partir d’aquesta pràctica he hagut de fer una recerca i cercar recursos per a poder resoldre una feina de l’assignatura.

1.3: Aquesta feina m’ha portat a trobar noves experiències per ampliar tot allò que ja sé.

VISITAR EL BLOG DE LES COMPANYES

Després d’haver visitat el blog d’algunes companyes, a continuació posaré els comentaris que he deixat:

NEUS SALORD:

Això és fascinant, m'encanta la importància que li doneu, a la vostra escola, a tot lo quotidià. A totes i a cada una de les rutines, a fer que els infants siguin cada cop més autònoms i puguin fer les coses per ells sols.

Que els infants aprenguin a partir del seu dia a dia, és una cosa que s'hauria de fer a totes les escoles, i d'aquesta manera s'aconseguiria una major autonomia per part de tots els alumnes.

Molt bona pràctica.

VANESSA CORTÉS:

No podria estar més d'acord amb tu, penso que el moment de concloure el dia amb els infants és molt important, per això s'ha de fer bé, i amb tots els infants.
A jo, com a na Jessica, m'han agradat molt totes les altres propostes que heu fet, ja que, algunes requereixen contacte corporal i per als infants és molt necessari.
Bona pràctica.

LORENA CARRERAS:

En aquesta bona pràctica hi ha dues coses molt importants.
Una, evidentment, és la lectura, la importància que té la lectura en totes les edats.
I l'altre, és el fet de compartir aquest moment de lectura, de que els infants grossos apadrinin a infants més petits per fer junts un hàbit, l'hàbit de la lectura.
Molt bona pràctica.

COMPETÈNCIES:

4.2: A partir de visitar els diferents blogs he pogut identificar quines són les bones pràctiques.

5.1: He pogut reflexionar sobre els trets diferencials entre les bones pràctiques i els projectes de millora.

BONES PRÀCTIQUES

INGREDIENTS QUE TENEN LES BONES PRÀCTIQUES

1.  Descriu la bona pràctica i posa-li un títol.
Racons compartits.
2.  Grups d’infants? Espai? Jornades?
Els infants de 4t, de 5è, de 6è d’infantil i 1er de primària, són els infants que participen en aquests racons compartits. Mesclant els de 4t i els de 5è d’infantil i els de 6è d’infantil i 1er de primària.
Es fa en espais externs a les aules i altres dins les pròpies aules.
Els racons es fan dos dies a la setmana per cada grup durant una hora i mitja cada dia.
3.  Característiques del grup.
No hi ha unes característiques concretes, ja que aquestes canvien cada setmana depenent del racó que escullen els infants.
Són grups però, d’infants d’edats diverses.
4.  Objectius, àrees.

·         Possibilitar les relacions entre fillets/etes de diferents grups i edats.

·         Conèixer a diferents mestres del centre i relacionar-se.

·         Experimentar amb diferents materials proposats.

·         Atendre millor a la diversitat de l’alumnat.

5.  Fonaments.
Si tenim l’oportunitat d’observar un grup de nens d’educació infantil i primer cicle de primària podem dir sense por a equivocar-nos que:

·         Els nens tenen diferents ritmes maduratius, d’aprenentatge i de treball.

·         Durant aquest període de la seva vida el procés de socialització és molt important.

·         En aquest etapa és poden tenir conflictes personals i afectius que dificultin la seva evolució.

·         Tenen una capacita d’atenció reduïda.

·         Els interessos dels nens son diferents.

Es pot considerar que el treball per racons té en compte els aspectes cognitius, motrius, afectius i socials del nen, ja que en aquestes etapes els nens es manifesten de manera global. Els objectius d’aquesta estratègia organitzativa son els següents:

·         Atendre a cada nen de manera individual, respectant els seus interessos i ritme d’aprenentatge.

·         Potenciar l’ús dels diferents llenguatges: matemàtic, lingüístic, plàstic, musical...

·         Afavorir l’autonomia i capacitat d’organització del nen.

·         Afavorir ritmes de treball i d’ordre.

·         Educar les persones perquè tinguin criteri propi.

·         Potenciar les interrelacions.

·         Les intel·ligències múltiples a l’aula d’educació infanti i primer cicle d’educació primària.

·         Crear espais per aconseguir que tots els nens tinguin les mateixes oportunitats i manipulin i coneguin els diferents materials disponibles.

·         Considerar el nen com un esser actiu que realitza els seus aprenentatges a traves dels sentits i manipulació.

·         Atendre de manera ajustada als nens amb necessitats educatives especials.

6.  Interrogants, dilemes o dubtes.

·           La zona on està ubicat el racó són les adients?

·           Tots els racons són significatius per als infants?

·           Són atractius als ulls dels infants?

·           Ofereixen diversitat de joc?

·           Es van modificant o incorporant nous materials al llarg del curs?

·           Ofereixen cap element sorpresa?

7.  Satisfacció-valor del centre.
Estam contentes perquè als infants poden triar allà on anar, a partir d’aquí afloren els gustos dels infants i es deixa fer allò que ells volen.
Les famílies poden participar venint un dia als racons on hi ha els seu fill, i aportant tot allò que està a les seves mans.

EXPERIÈNCIES 0-3

Després d’haver mirat algunes de les experiències de 0-3 les que més m’han cridat l’atenció són les següents:

DESCOBRINT LA CARABASSA:

Aquí es demostra la importància de donar peu a l’infant a fer allò que vol fer, de no posar límits com ens deia M.C. Díez.

Els infants necessiten explorar tot allò que els envolta per descobrir-ho i per conèixer-ho realment. Només així els infants podran desenvolupar-se.

Aquesta experiència dóna peu a na Marta a conèixer una mica més aquesta nova fruita que els hi ha portat n’Eva, la mamà d’en Gerard.

 

JUGUEM AMB MAGRANES:

Aquesta activitat m’ha agradat molt, no tant sols per tot lo que he dit abans de la importància d’explorar tot allò que els envolta, sinó també, pel fet de que, jugar amb les magranes duu a altres aprenentatges més implícits.

Un dels aprenentatges que té jugar amb la magrana és el fet de desenvolupar la motricitat fina, ja què, per treure el fruit de la magrana, necessiten treballar aquesta habilitat.

Un altra aprenentatge és treballar tots els sentits, per exemple el tacte, l’olfacte, la vista, ja que el color vermellós que veuen els hi crida l’atenció,...

És una experiència molt gratificant per infants de 0-3 i també per infants més grossos.

 

MATERIALS D’EXPERIMENTACIÓ:

Per als infants experimentar és un procés natural que realitzen, una i altra vegada, durant tot el dia. Però hi ha cops que és necessari oferir material per a què aquesta experimentació pugui ser avaluada per la mestra.

Com diu a l’experiència, experimentar implica altres coses, com ara, ficar i treure, fer transvasaments, si sura, si s’enfonsa,...

Totes aquestes experiències són molt gratificants per a l’infant, i fa que els infants puguin desenvolupar-se d’una manera més autònoma.

 

 

 

COMPETÈNCIES:

1.2: He sabut reflexionar sobre quines són les bones pràctiques, o les bones actuacions.

4.2: A partir d’aquesta pràctica he pogut identificar quines són les bones pràctiques per jo, que hi va implícit dins elles, i les he pogut comparar.

 

 

CONTRAST DE JORNADES

Evidentment, cap escola és igual, per tant cap jornada és igual.

Personalment, dins la meva classe no hi havia cap practicant de 4t d’infantil, per això, em vaig reunir amb les altres 3 practicants del segon cicle. Encara que les 3 fan 6è d’infantil.

Una d’elles 3 està a l’escola on jo estic, i les altres dues estan també a una altra escola.

Vàrem començar exposant nosaltres, ja què, a la nostra escola, es duu, més o manco, la mateixa jornada, variant només el moment del bon dia del seu al meu. Ella, a la seva aula, en entrar, fan una mica d’assemblea, on cada infant explica un poc el que vol, mentre que  nosaltres, a la nostre classe, en el moment d’entrar, ens asseiem tots en el lloc de l’assemblea i és el moment de dir bon dia a tots personalment.

Però, pel que fa a la resta de jornada, més o manco, es fa el mateix.

En canvi, amb les altres dues practicants, vàrem veure una gran diferència. Aquella rapidesa que tenen per fer-ho tot ràpid, sense donar temps als infants per acabar tranquil·lament. Aquell ritme accelerat que duen els mestres i que fan dur també als infants, ja que això, penso jo, es transmet.

En canvi, a la nostra escola s’empra la metodologia de l’educació lenta, donant sempre el temps necessari a cada infant, el temps que el necessita per fer les seves coses.

Una altra cosa que em crida l’atenció són les fitxes, a la nostra escola es fa tot més significatiu, en canvi, elles fan fitxes sense cap significat pels infants, només pel fet de que facin per fer. Per exemple, una fitxa plena de 1, només pel fet de que han d’aprendre a fer l’1.

També ho fan igual amb les lletres, tota una fitxa per aprendre a escriure la lletra t (per posar un exemple).

A la nostra escola es fa tot a partir dels projectes, que ocupen una gran part de la jornada escolar. Dins dels projectes els infants aprenen els nombres, aprenen les lletres, aprenen els colors,... sense necessitat d’emprar un aprenentatge repetitiu.

Ben igual arriben a aprendre tots els nombres, totes les lletres, i tots els colors, però, ho fan d’una manera més significativa per als infants.

3.1 En aquesta entrada m’he fet preguntes sobre el funcionament del centre on faig pràctiques, així com la manera en què funciona i ho he comparat amb un altre centre.

4.2 A partir d’això he pogut identificar les bones pràctiques de la meva aula, i comparar-les amb altres pràctiques d’altres centres, tant bones com dolentes.

EL CAS DE NA C. I LES SEVES CREENCES

Estam al pati, som els primers en sortir de les 6 classes que hi ha. Per aquest fet tots els infants poden agafar el material que volen i anar allà on volen ja que no hi ha més infants que ell.

Na C. i jo seiem al banc observant el que fan els infants, quan en un moment veiem a n’A. que va amb dues pales i va donant tocs pes cap als seus companys.

Un d’ells, n’I, ve plorant dient que n’A. a més a més de pegar-li al cap amb una pala, en té dues i ell no en té cap. Na C. s’aixeca per anar a xerrar amb n’A. Jo hi vaig darrera. Na C. li explica que no pot anar pegant pel cap als amiguets perquè els hi fa mal; ell acota el cap i baixa la mirada.

A més, li diu na C, saps que no podem tenir més d’una pala, perquè sinó els amiguets de la classe no en tenen per ells. I li demana que n’hi doni una.

Ell, de primera es nega, i na C. li torna a explicar que ell en té dues i n’I no en té cap. N’A. n’agafa una de les dues (la més nova i menys rompuda) i li dóna l’altre a n’I.

N’I se’n va content a jugar amb la seva pala que li ha donat n’A; n’A se’n va content a jugar amb una sola pala; i nosaltres dues anem al banc a seure a seguir observant tot allò que fan els infants de la nostra classe.

A partir d’aquest cas es poden deduir quines són les creences de la mestra; una creença molt clara és la importància que li dóna ella a les EMOCIONS, ja que n’I estava trist per dos motius, perquè li havia pegat n’A i perquè n’A tenia dues pales i ell cap.

Dóna molta importància també al fet de poder expressar-se lliurement.

Una altra creença que he vist en la meva mestra és la creença de COMPARTIR, del companyerisme, en el moment en que fa a n’A donar una pala a n’I, perquè els dos puguin jugar amb les pales.

I una altra creença, és la de OBSERVAR, primer veure si entre ells poden arreglar el conflicte o si per altra banda es necessita la seva intervenció. Ella actua com a espectadora fins que es demana la seva ajuda.

2.2 En aquesta activitat he identificat i contrastat les meves creences i concepcions amb les de la tutora de la meva aula, així com he identificat i observat aquelles situacions que es produeixen el dia a dia a l’escola.

4.2 A partir de l’observació, puc reflexionar i identificar aquelles pràctiques, sobretot les bones, que es duen a terme a l’aula per part de la tutora i les puc comparar amb altres situacions.

COM TREBALL LES MEVES COMPETÈNCIES?

COM TREBALL LES MEVES COMPETÈNCIES EN AQUEST CONTEXT?

ANÀLISI DEL DAFO

D	DEBILITATS O PUNTS FEBLES	Els suports educatius són per hores, i quan falta una mestra, cada hora entra una mestra de suport diferent. Això per als fillets és un poc caòtic, ja que a vegades entren mestres que no coneixen de res.
A	AMENAÇA	Les retallades que s’estan vivint avui en dia a les escoles, les tutores es troben molt saturades i atenen als infants de manera global, i això impedeix que hi hagi una atenció més individualitzada.
F	FORTALESES O PUNTS FORTS	Els racons compartits (ja que permeten als infants relacionar-se amb altres infants de la mateixa edat o d’una altra edat), els aprenentatges parteixen dels interessos dels infants i les seves vivències, les coordinacions conjuntes de tot el centre, formació del professorat (comissions, cursos cep...), transparència (permeten a les famílies la participació en les activitats del centre, portes obertes), espais grans i variats...
O	OPORTUNITATS	Les famílies que ens aporten tot allò que poden per a poder dur a terme els projectes així com la seva col·laboració en tot allò que se’ls hi demana. Als voltants de l’escola hi podem trobar una sèrie de recursos que ens podem oferir moltes oportunitats per als infants: ·         Al costat de l’escola hi podem trobar un parc amb les estructures naturals, de llenya, on els infants poden estar amb contacte amb la natura. ·         L’escola es troba situada en tercera línia de la mar, amb lo que els infants poden gaudir de la platja i de la mar. ·         Per devora de l’escola, a menys de 500 metres hi podem trobar el port, on hi ha les embarcacions que els infants estan estudiant.

A partir de l’anàlisi del centre a partir del DAFO he arribat a aquestes conclusions.

Referent a lo dels suports, penso que com a mestre el que s’hauria de fer és conèixer una mica més a tots els infants de l’escola, així d’aquesta manera, quan entri a una altra aula, els infants no es sentiran tan estranys davant una altra mestra. I s’hauria d’intentar que el suport que entri dins l’aula sigui de més de una hora, intentant que així els infants no es sentin tan estranys i puguin agafar més confiança amb els infants.

En quant a les retallades, no podem fer res, però com a mestre, el que es pot fer és tenir una ment oberta, i pensar una mica més en positiu, cercar estratègies per trobar la part bona de la situació.

En aquesta escola un dels punts forts és la relació entre els infants però també la relació entre els mestres, és un tema a destacar i bastant important a l’hora de treballar en una escola infantil. Per això, penso que una de les coses que he de millorar, és la de tenir una ment oberta, intentar entendre, escoltar i reflexionar sobre tot allò que diuen els meus companys, no tancar-me només amb les meves idees, amb allò que jo penso que està bé. Pot ser lo meu està bé, però lo de demés també està bé.

En quant a oportunitats, la meva classe com a amics de la mar que som, hauríem de poder aprofitar tots els recursos que tenim al nostre abast, com ara la mar, que està molt a prop i hi podem arribar a peu, allà hi podríem veure tot allò que hi ha dins la mar, com ara els peixos, les algues, les roques, els vaixells que hi ha,...

ETIQUETES:

2.1: Amb aquesta etiqueta vull demostrar que he puc identificar els meus punts forts i els meus punts febles de les meves capacitats o competències.

3.2: Una vegada fet un anàlisi del centre, puc aportar reflexions i opinions sobre el funcionament del centre i la seva dinàmica actual.

NARRACIÓ: MOMENT DE LES FEINETES

NARRACIÓ DEL MOMENT DE LES FEINETES:

Durant aquests dies, s’està fent un mini-projecte sobre les pinzellades, per a la iniciació a l’escriptura, diguem una pre-escriptura.

A mi, personalment, em crida l’atenció, la manera en què ho fa la meva tutora, probablement no sigui la única, però a jo m’agradaria compartir-la amb vosaltres.

El primer que fa es preparar la taula per els infants, col·locant els llapis en forma de triangle perquè l'infant pugui agafar el llapis millor i materials que ella necessita.

En el cas d’avui prepara un llapis amb goma d’esborrar al cap, diferents colors de temperes, com ara el groc, el vermell, el taronja, el blau, el verd i el rosa, i la fulla de DINA3 amb els punts ja fet com a model.

Damunt la taula col·loca la fitxa del nom de l’infant que farà la feineta, ja que depenent de quina és la feina que es fa, l’agrupament és individual, per parelles, trios, o quatre persones, però no més, és fa feina molt amb petit grup, d’aquesta manera es pot centrar més amb els infants.

En aquest cas, la feineta s’ha fet de manera individual.

Una vegada tot això preparat, la mestra crida a l’infant corresponent i s’asseu al devora. Li demani que escrigui darrera el seu nom amb el model de fitxa que prèviament ha col·locat al damunt la taula.

Una vegada escriu el nom, normalment, ho fan sense ajuda de la mestra, encara que no sempre està posat clarament el nom, es gira la fulla i es comença la feina.

S’explica a l’infant una mica el que ha de fer, i l’infant, amb les consignes clares, comença a fer-ho. Es deixa a l’infant que ho faci lliurement, només li rectifica si l’infant no segueix les consignes que la mestra li ha donat o si l’infant demana ajuda.

Una vegada acabada la feineta, li demana si ha de fer res més, en cas negatiu li dóna les gràcies i l’infant s’aixeca per anar a jugar a una altra cosa.

En cas positiu, se li demana que és el que li falta a fer, i depenent del que li digui, la mestra duu a terme un diàleg amb l’infant per a veure si realment allò que diu que falta és necessari posar-ho.

Espero que us hagi servit i que haguem après alguna cosa nova amb aquesta pràctica.

PUNT DE PARTIDA DE LES COMPETÈNCIES

Aquí ve la meva reflexió del punt de partida, d’allà on em trobo, referent a les competències. Penso que ha estat una mica difícil posicionar-me i reflexionar del meu moment actual, però, a poc a poc, les coses m’han anat sortint.

1.  Em considero una persona autònoma en l’aprenentatge, sé cercar recursos si alguna cosa no sé fer, o alguna cosa no em surt bé, m’agrada ficar-me a la xarxa i cercar maneres diferents de fer les coses, encara que he de dir que moltes vegades ho deixo anar perquè tinc poca paciència.

Soc una persona que em costa molt reflexionar, m’he d’asseure, tranquil·lament, i llavors puc començar a reflexionar, crec, personalment que m’hauria d’educar o preparar una mica per a la reflexió.

Com que de moment no tenia blog, no he anat a mirar altres blogs per contrastar, però si, moltes vegades, per cercar informació a blogs sobre temes que m’interessen o que estam treballant.

2.  Em considero una persona molt compromesa amb la meva feina, faré tot allò que em demanin, i amb puntualitat, però és vera que no soc una extrema perfeccionista, m’agraden les coses ben fetes, però no cerc la perfecció. Em manca una mica de creativitat, encara que de tant en tant tinc bones idees que es porten a terme. Soc una persona molt ordenada, m’agrada tenir les coses en ordre i poder treballar a través d’elles.

Personalment, no crec amb una programació tancada, considero que ha de ser oberta i flexible, i m’agrada treballar per projectes, a través dels interessos dels infants, això no vol dir, que un dia no puguin fer unes fitxes, però, no crec amb elles diàriament, sense cap sentit per als infants. A l’escola on faig pràctiques, es reflexa perfectament aquesta metodologia.

Penso que cada dia es bon dia per aprendre coses, i que mai ho sabrem tot, per això tinc molt clar tot allò que vull i quins són els meus objectius.

En quant a l’argumentació, soc una persona que em costa expressar-me clarament, i encara que tengui la idea clara al meu cap, no ho sabré plasmar, per això crec que necessito pràctica.

No soc una persona caparruda, sé admetre els meus errors i rectificar-los, inclús a vegades, per manca d’argumentació, encara que sapi que tinc la raó, me callo i deixo als altres la raó.

3.  Evidentment, quant observo i veig que alguna cosa no m’agrada em demano perquè fan això, i intento cercar una solució a les meves preguntes. Considero que no tot és blanc, o és negre, i que sempre hem de cercar alternatives.

A dia d’avui, a una setmana d’haver començat les pràctiques, encara no em veig amb prou coratge per parlar amb seguretat de l’organització del centre, i crec que em costarà bastant.

Intentaré contrastar tot allò que trobem als documents amb tot allò que observaré durant la meva estància a les pràctiques.

4.  Com ja he dit abans, em costarà molt reflexionar, però amb molta feina i recerca trobaré tots els marcs teòrics que justifiquin allò que es duu a terme a l’aula, així com identificaré les bones pràctiques i aquelles que no ho són tant.

Considero que em constarà elaborar hipòtesis de per què passa alguna cosa a partir d’un fet concret.

5.  Penso que soc capaç de identificar aquelles coses del centre que es poden millorar, encara que també he de tenir molt clar que sempre trobarem obstacles a l’hora de posar-ho en pràctiques.

Soc capaç de cercar informació sobre el tema que proposarem per fer el projecte de millora.