EL CAS DE NA C. I LES SEVES CREENCES

Estam al pati, som els primers en sortir de les 6 classes que hi ha. Per aquest fet tots els infants poden agafar el material que volen i anar allà on volen ja que no hi ha més infants que ell.

Na C. i jo seiem al banc observant el que fan els infants, quan en un moment veiem a n’A. que va amb dues pales i va donant tocs pes cap als seus companys.

Un d’ells, n’I, ve plorant dient que n’A. a més a més de pegar-li al cap amb una pala, en té dues i ell no en té cap. Na C. s’aixeca per anar a xerrar amb n’A. Jo hi vaig darrera. Na C. li explica que no pot anar pegant pel cap als amiguets perquè els hi fa mal; ell acota el cap i baixa la mirada.

A més, li diu na C, saps que no podem tenir més d’una pala, perquè sinó els amiguets de la classe no en tenen per ells. I li demana que n’hi doni una.

Ell, de primera es nega, i na C. li torna a explicar que ell en té dues i n’I no en té cap. N’A. n’agafa una de les dues (la més nova i menys rompuda) i li dóna l’altre a n’I.

N’I se’n va content a jugar amb la seva pala que li ha donat n’A; n’A se’n va content a jugar amb una sola pala; i nosaltres dues anem al banc a seure a seguir observant tot allò que fan els infants de la nostra classe.

A partir d’aquest cas es poden deduir quines són les creences de la mestra; una creença molt clara és la importància que li dóna ella a les EMOCIONS, ja que n’I estava trist per dos motius, perquè li havia pegat n’A i perquè n’A tenia dues pales i ell cap.

Dóna molta importància també al fet de poder expressar-se lliurement.

Una altra creença que he vist en la meva mestra és la creença de COMPARTIR, del companyerisme, en el moment en que fa a n’A donar una pala a n’I, perquè els dos puguin jugar amb les pales.

I una altra creença, és la de OBSERVAR, primer veure si entre ells poden arreglar el conflicte o si per altra banda es necessita la seva intervenció. Ella actua com a espectadora fins que es demana la seva ajuda.

2.2 En aquesta activitat he identificat i contrastat les meves creences i concepcions amb les de la tutora de la meva aula, així com he identificat i observat aquelles situacions que es produeixen el dia a dia a l’escola.

4.2 A partir de l’observació, puc reflexionar i identificar aquelles pràctiques, sobretot les bones, que es duen a terme a l’aula per part de la tutora i les puc comparar amb altres situacions.