miércoles, 24 de abril de 2013


VISITAR EL BLOG DE LES COMPANYES

Després d’haver visitat el blog d’algunes companyes, a continuació posaré els comentaris que he deixat:

NEUS SALORD:

Això és fascinant, m'encanta la importància que li doneu, a la vostra escola, a tot lo quotidià. A totes i a cada una de les rutines, a fer que els infants siguin cada cop més autònoms i puguin fer les coses per ells sols.

Que els infants aprenguin a partir del seu dia a dia, és una cosa que s'hauria de fer a totes les escoles, i d'aquesta manera s'aconseguiria una major autonomia per part de tots els alumnes.

Molt bona pràctica.

VANESSA CORTÉS:

No podria estar més d'acord amb tu, penso que el moment de concloure el dia amb els infants és molt important, per això s'ha de fer bé, i amb tots els infants.
A jo, com a na Jessica, m'han agradat molt totes les altres propostes que heu fet, ja que, algunes requereixen contacte corporal i per als infants és molt necessari.
Bona pràctica.

LORENA CARRERAS:

En aquesta bona pràctica hi ha dues coses molt importants.
Una, evidentment, és la lectura, la importància que té la lectura en totes les edats.
I l'altre, és el fet de compartir aquest moment de lectura, de que els infants grossos apadrinin a infants més petits per fer junts un hàbit, l'hàbit de la lectura.
Molt bona pràctica.

COMPETÈNCIES:

4.2: A partir de visitar els diferents blogs he pogut identificar quines són les bones pràctiques.

5.1: He pogut reflexionar sobre els trets diferencials entre les bones pràctiques i els projectes de millora.

BONES PRÀCTIQUES


INGREDIENTS QUE TENEN LES BONES PRÀCTIQUES
1.  Descriu la bona pràctica i posa-li un títol.
Racons compartits.
2.  Grups d’infants? Espai? Jornades?
Els infants de 4t, de 5è, de 6è d’infantil i 1er de primària, són els infants que participen en aquests racons compartits. Mesclant els de 4t i els de 5è d’infantil i els de 6è d’infantil i 1er de primària.
Es fa en espais externs a les aules i altres dins les pròpies aules.
Els racons es fan dos dies a la setmana per cada grup durant una hora i mitja cada dia.
3.  Característiques del grup.
No hi ha unes característiques concretes, ja que aquestes canvien cada setmana depenent del racó que escullen els infants.
Són grups però, d’infants d’edats diverses.
4.  Objectius, àrees.
·         Possibilitar les relacions entre fillets/etes de diferents grups i edats.
·         Conèixer a diferents mestres del centre i relacionar-se.
·         Experimentar amb diferents materials proposats.
·         Atendre millor a la diversitat de l’alumnat.
5.  Fonaments.
Si tenim l’oportunitat d’observar un grup de nens d’educació infantil i primer cicle de primària podem dir sense por a equivocar-nos que:
·         Els nens tenen diferents ritmes maduratius, d’aprenentatge i de treball.
·         Durant aquest període de la seva vida el procés de socialització és molt important.
·         En aquest etapa és poden tenir conflictes personals i afectius que dificultin la seva evolució.
·         Tenen una capacita d’atenció reduïda.
·         Els interessos dels nens son diferents.
Es pot considerar que el treball per racons té en compte els aspectes cognitius, motrius, afectius i socials del nen, ja que en aquestes etapes els nens es manifesten de manera global. Els objectius d’aquesta estratègia organitzativa son els següents:
·         Atendre a cada nen de manera individual, respectant els seus interessos i ritme d’aprenentatge.
·         Potenciar l’ús dels diferents llenguatges: matemàtic, lingüístic, plàstic, musical...
·         Afavorir l’autonomia i capacitat d’organització del nen.
·         Afavorir ritmes de treball i d’ordre.
·         Educar les persones perquè tinguin criteri propi.
·         Potenciar les interrelacions.
·         Les intel·ligències múltiples a l’aula d’educació infanti i primer cicle d’educació primària.
·         Crear espais per aconseguir que tots els nens tinguin les mateixes oportunitats i manipulin i coneguin els diferents materials disponibles.
·         Considerar el nen com un esser actiu que realitza els seus aprenentatges a traves dels sentits i manipulació.
·         Atendre de manera ajustada als nens amb necessitats educatives especials.
6.  Interrogants, dilemes o dubtes.
·           La zona on està ubicat el racó són les adients?
·           Tots els racons són significatius per als infants?
·           Són atractius als ulls dels infants?
·           Ofereixen diversitat de joc?
·           Es van modificant o incorporant nous materials al llarg del curs?
·           Ofereixen cap element sorpresa?
7.  Satisfacció-valor del centre.
Estam contentes perquè als infants poden triar allà on anar, a partir d’aquí afloren els gustos dels infants i es deixa fer allò que ells volen.
Les famílies poden participar venint un dia als racons on hi ha els seu fill, i aportant tot allò que està a les seves mans.

jueves, 18 de abril de 2013


EXPERIÈNCIES 0-3

Després d’haver mirat algunes de les experiències de 0-3 les que més m’han cridat l’atenció són les següents:

DESCOBRINT LA CARABASSA:

Aquí es demostra la importància de donar peu a l’infant a fer allò que vol fer, de no posar límits com ens deia M.C. Díez.

Els infants necessiten explorar tot allò que els envolta per descobrir-ho i per conèixer-ho realment. Només així els infants podran desenvolupar-se.

Aquesta experiència dóna peu a na Marta a conèixer una mica més aquesta nova fruita que els hi ha portat n’Eva, la mamà d’en Gerard.
 

JUGUEM AMB MAGRANES:

Aquesta activitat m’ha agradat molt, no tant sols per tot lo que he dit abans de la importància d’explorar tot allò que els envolta, sinó també, pel fet de que, jugar amb les magranes duu a altres aprenentatges més implícits.

Un dels aprenentatges que té jugar amb la magrana és el fet de desenvolupar la motricitat fina, ja què, per treure el fruit de la magrana, necessiten treballar aquesta habilitat.

Un altra aprenentatge és treballar tots els sentits, per exemple el tacte, l’olfacte, la vista, ja que el color vermellós que veuen els hi crida l’atenció,...

És una experiència molt gratificant per infants de 0-3 i també per infants més grossos.
 

MATERIALS D’EXPERIMENTACIÓ:

Per als infants experimentar és un procés natural que realitzen, una i altra vegada, durant tot el dia. Però hi ha cops que és necessari oferir material per a què aquesta experimentació pugui ser avaluada per la mestra.

Com diu a l’experiència, experimentar implica altres coses, com ara, ficar i treure, fer transvasaments, si sura, si s’enfonsa,...

Totes aquestes experiències són molt gratificants per a l’infant, i fa que els infants puguin desenvolupar-se d’una manera més autònoma.
 
 
 
COMPETÈNCIES:
1.2: He sabut reflexionar sobre quines són les bones pràctiques, o les bones actuacions.
4.2: A partir d’aquesta pràctica he pogut identificar quines són les bones pràctiques per jo, que hi va implícit dins elles, i les he pogut comparar.
 
 

jueves, 11 de abril de 2013


CONTRAST DE JORNADES
Evidentment, cap escola és igual, per tant cap jornada és igual.
Personalment, dins la meva classe no hi havia cap practicant de 4t d’infantil, per això, em vaig reunir amb les altres 3 practicants del segon cicle. Encara que les 3 fan 6è d’infantil.
Una d’elles 3 està a l’escola on jo estic, i les altres dues estan també a una altra escola.
Vàrem començar exposant nosaltres, ja què, a la nostra escola, es duu, més o manco, la mateixa jornada, variant només el moment del bon dia del seu al meu. Ella, a la seva aula, en entrar, fan una mica d’assemblea, on cada infant explica un poc el que vol, mentre que  nosaltres, a la nostre classe, en el moment d’entrar, ens asseiem tots en el lloc de l’assemblea i és el moment de dir bon dia a tots personalment.
Però, pel que fa a la resta de jornada, més o manco, es fa el mateix.
En canvi, amb les altres dues practicants, vàrem veure una gran diferència. Aquella rapidesa que tenen per fer-ho tot ràpid, sense donar temps als infants per acabar tranquil·lament. Aquell ritme accelerat que duen els mestres i que fan dur també als infants, ja que això, penso jo, es transmet.
En canvi, a la nostra escola s’empra la metodologia de l’educació lenta, donant sempre el temps necessari a cada infant, el temps que el necessita per fer les seves coses.
Una altra cosa que em crida l’atenció són les fitxes, a la nostra escola es fa tot més significatiu, en canvi, elles fan fitxes sense cap significat pels infants, només pel fet de que facin per fer. Per exemple, una fitxa plena de 1, només pel fet de que han d’aprendre a fer l’1.
També ho fan igual amb les lletres, tota una fitxa per aprendre a escriure la lletra t (per posar un exemple).
A la nostra escola es fa tot a partir dels projectes, que ocupen una gran part de la jornada escolar. Dins dels projectes els infants aprenen els nombres, aprenen les lletres, aprenen els colors,... sense necessitat d’emprar un aprenentatge repetitiu.
Ben igual arriben a aprendre tots els nombres, totes les lletres, i tots els colors, però, ho fan d’una manera més significativa per als infants.


3.1 En aquesta entrada m’he fet preguntes sobre el funcionament del centre on faig pràctiques, així com la manera en què funciona i ho he comparat amb un altre centre.
4.2 A partir d’això he pogut identificar les bones pràctiques de la meva aula, i comparar-les amb altres pràctiques d’altres centres, tant bones com dolentes.

EL CAS DE NA C. I LES SEVES CREENCES

Estam al pati, som els primers en sortir de les 6 classes que hi ha. Per aquest fet tots els infants poden agafar el material que volen i anar allà on volen ja que no hi ha més infants que ell.
Na C. i jo seiem al banc observant el que fan els infants, quan en un moment veiem a n’A. que va amb dues pales i va donant tocs pes cap als seus companys.
Un d’ells, n’I, ve plorant dient que n’A. a més a més de pegar-li al cap amb una pala, en té dues i ell no en té cap. Na C. s’aixeca per anar a xerrar amb n’A. Jo hi vaig darrera. Na C. li explica que no pot anar pegant pel cap als amiguets perquè els hi fa mal; ell acota el cap i baixa la mirada.
A més, li diu na C, saps que no podem tenir més d’una pala, perquè sinó els amiguets de la classe no en tenen per ells. I li demana que n’hi doni una.
Ell, de primera es nega, i na C. li torna a explicar que ell en té dues i n’I no en té cap. N’A. n’agafa una de les dues (la més nova i menys rompuda) i li dóna l’altre a n’I.
N’I se’n va content a jugar amb la seva pala que li ha donat n’A; n’A se’n va content a jugar amb una sola pala; i nosaltres dues anem al banc a seure a seguir observant tot allò que fan els infants de la nostra classe.

A partir d’aquest cas es poden deduir quines són les creences de la mestra; una creença molt clara és la importància que li dóna ella a les EMOCIONS, ja que n’I estava trist per dos motius, perquè li havia pegat n’A i perquè n’A tenia dues pales i ell cap.
Dóna molta importància també al fet de poder expressar-se lliurement.
Una altra creença que he vist en la meva mestra és la creença de COMPARTIR, del companyerisme, en el moment en que fa a n’A donar una pala a n’I, perquè els dos puguin jugar amb les pales.
I una altra creença, és la de OBSERVAR, primer veure si entre ells poden arreglar el conflicte o si per altra banda es necessita la seva intervenció. Ella actua com a espectadora fins que es demana la seva ajuda.
2.2 En aquesta activitat he identificat i contrastat les meves creences i concepcions amb les de la tutora de la meva aula, així com he identificat i observat aquelles situacions que es produeixen el dia a dia a l’escola.
4.2 A partir de l’observació, puc reflexionar i identificar aquelles pràctiques, sobretot les bones, que es duen a terme a l’aula per part de la tutora i les puc comparar amb altres situacions.